dissabte, 31 de juliol de 2010

Els cinc principals problemes dels catalans

Segons el darrer estudi del Baròmetre d’opinió del CEO de juliol de 2010, els problemes del catalans són per ordre descendent:  l’atur i la precarietat laboral (60%), l’economia (33,7%), la insatisfacció amb la política (24,9%), les relacions Catalunya-Espanya (20,8%) i la immigració (20,3%).  Aquests cinc problemes són de resposta múltiple, per tant, l’entrevistat hi pot estar d’acord amb un o amb més d’un.

També es demana “Quin d’aquests problemes considera que és el problema més important?” En aquest cas, la resposta només pot ser una. L’ordre continua sent el mateix, però  la dimensió canvia: l’atur (46,2%), l’economia (17,6%), la insatisfacció amb la política (9,7%), les relacions Catalunya-Espanya (8,2%) i la immigració (4,3%).

Sembla que difícilment el primer i el segon dels problemes es puguin resoldre políticament sense un gran acord amb tots els agents econòmicosocials, tot i que l’Estat hi té una gran responsabilitat. El tercer problema (la insatisfacció amb la política) i el quart (relacions Catalunya-Espanya) si que semblen més abastables si hi hagués una clara i autèntica determinació política.  Ni més ni menys és el que una gran part dels catalans va reclamar en la manifestació del 10 de juliol. Però no sembla que els cinc partits de l’arc parlamentari actual ho hagin interioritzat  o almenys no ho comuniquen i encara menys ho apliquen.

L’estudi del CEO ens dona la resposta a ”Quin partit polític creu que pot donar resposta al que considera que és el problema més important? Els resultats són: Cap partit dels actuals (43,8%), CiU (15,2%), PSC (7,2%), PP (3,7%), ERC (2,7%) i ICV (2,4%). És a dir, el partit guanyador encara està per decidir. Tot és possible, tot és pot guanyar. Però realment és poc probable que algun d’aquests cinc partits plantegi un estatu quo diferent com reclama la ciutadania. Què demana? Dues coses molt senzilles d’entendre: una regeneració de la democràcia i dels partits i un nou replantejament de les relacions Catalunya i Espanya amb una no subordinació política, expressada com a sobirania, independència o una altra fórmula més enllà de l’autonomia. El 61,8% declara que “Catalunya té un nivell insuficient d’autonomia”. I quan es pregunta sobre que hauria de ser Catalunya: un estat independent (24,3%), un estat federat amb Espanya (31,0%), una comunitat autònoma (33,3%) i una regió (5,4%).

Per cert, el 52,1% de la ciutadania té molt o bastant d’interès amb la política, el 50,2% debat o discuteix amb freqüència sobre política i el 67,6% es considera molt o bastant informat. No es pot dir que no interessi la política, no interessa aquesta política.

Quant al posicionament  dreta – esquerra els resultats són: esquerra (31,9%), centre esquerra (20%), centre (17,4%), centre dreta (6,8%) i dreta (5,1%). Mentre que en temes identitaris català-espanyol: només català (14,3%), més català que espanyol (28,1%), tant català com espanyol (38,9%), més espanyol (4,5%), només espanyol (6,7%). I finalment “Per quin partit té més simpatia?” torna a guanyar cap partit  (28%), CiU (21,1%), PSC (19,6%), ERC (8,2%), ICV (7%) i PP (3,9%).

Una lectura que es pot fer de l’estudi del CEO, és que la candidatura que canalitzi les demandes i comuniqui les millors propostes de canvi pot ser la guanyadora. Resumit i esquemàtic seria: u que plantegi en primer lloc els temes econòmico-socials sense pretendre’ls solucionar màgicament, dos que es posicioni obertament i clara per una regeneració de la democràcia, tres que plantegi un solució agosarada de no subordinació de Catalunya amb l’Estat espanyol i, quatre que es defineixi en un ampli espai d’esquerra i centre esquerra.