diumenge, 4 de setembre de 2011

No és millor ni pitjor el temps (Vicent Andrés Estellés)

En ocasió de la segona diada Estellés (4 de setembre de 2011) i enmig d’un temps tan convuls us convido a llegir i assaborir el poema Propietats de la pena del Llibre de Meravelles.

Aquest bell poema consta de cinc poemes menors i cadascun l'encapçala un doble vers que jo imagine com cinc propietats de la pena (la tendresa, la responsabilitat, l'amor, la tenacitat, l'exemplaritat). 

(I)                 Les paraules inconscients 
         que una tendresa et va dictar...
(II)              Assumiràs la veu d’un poble, 
          i serà la veu del teu poble
(III)           No ocultaràs el teu amor; 
         el serviràs honestament
(IV)             No és millor ni pitjor el temps, 
          car tot els temps és temps d’amor
(V)                Car l’exemple és allò que val
          i has de ser   exemplar en tot

En aquest post transcric només el fragment NO és millor ni pitjor el temps.
En paraules del nostre poeta podem dir: fem nosaltres el temps, fem nosaltres el nostre temps, construim l’edifici i després podrem seure, amb les mans brutes, a fumar i parlar de la pàtria.  

De  PROPIETATS DE LA PENA (IV)

No és millor ni pitjor el temps,
car tot el temps és temps d’amor,
d’una plaenta convivència
de sentiments i de persones,
de famílies i treball.

Tots els temps són el mateix temps,
i és temps d’amor i de treball,
de contribuir, entre tothom,
i cadascú en allò que faça,
per a l’establiment d’un ordre,
la construcció d’un edifici,
allò que mirarem, feliços,
quan Déu vulga, fora del temps. 
Però treballem en el temps,
treballem i amem en el temps.

No hi ha temps millor ni pitjor,
solament existeix el temps,
i no és el temps qui ens justifica,
i ens cal justificar el temps,
i hem de fer nostres tots els temps,
tal com feren els nostres pares,
com deuen fer els nostres fills.

Tot el temps és el mateix temps,
totes les vides fan la vida. 
Fem el temps, i que el temps no ens faça,
car el temps ens fa i ens desfà,
i hem de ser a través del temps.

Nosaltres podem fer el temps,
la construcció de l’edifici. 
Foradant en la nit del temps,
obrint la nit com una mina,
obscurament i tenaçment,
ens podrem seure, si Déu vol,
amb les mans brutes de la feina,
a fumar, parlar de la pàtria,
la pàtria sòlida en el temps.

Manuscrits de Burjassot-1 Llibre de Meravelles, ed. Tres i quatre, 5ª edició, novembre 1980, València