divendres, 12 de febrer del 2010

Invictus. Sóc l'amo del meu destí.

Sinopsi de la pel·lícula

En 1994 Nelson Mandela després de 30 anys a la presó pel seu activisme antiapartheid,  és elegit democràticament president de Sud-àfrica, el primer president negre. Mandela (Morgan Freeman), va voler unir tots els sud-africans fossin blans o negres i demanà ajuda a François Pienaar (Matt Damon) capità de l’equip de rugbi nacional (Springbocks) perquè tingués el suport de tothom, no només dels blancs.

Mandela pensava que guanyant el mundial de rugbi que se celebraria el 1995 la gent creuria de debò en la reconciliació i en la pau. Recordem que l’apartheid era el sistema oficial de segregació racial de les poblacions no blanques vigent a la República de Sud-àfrica fins a l’any 1991 un any abans del jocs de 92.

Crítica

Invictus (The Human Factor) ,  la darrera pel·lícula dirigida per Clint Eastwood està basada en fets reals extrets de la novel·la de John Carlin periodista britànic que viu a Barcelona  i interpretada per Morgan Freeman gran admirador de Mandela. Segurament això marca el caràcter del film, és més una pel·lícula de Freeman que d’Eastwood.

La veritat és que aquesta triple combinació té tots els ingredients d’una gran pel·lícula. El geni narrador de Clint Eastwood que torna a tractar el tema del perdó. L’excel·lent interpretació de Freeman en un personatge que acabes veien realment com a Mandela amb la seva cara, els gestos, la manera de somriure, de caminar, l’accent i el gran poder de seducció i la seva immensa humanitat. Precisament la novel·la és diu “El factor humà” la virtut més excelsa i més escassa de molts dels nostres líders.

El llibre de John Carlin ha tingut molt bones crítiques. El podeu trobar en català a edicions de la Campana. Vegeu la llarga llista notícies relacionades amb el llibre o la pel·lícula.


El poema

Us deixo amb el poema Invictus  de Wiliam Ernest Henley,  que Mandela regalà al capità de l’equip (François Piennar) i que li va servir d’inspiració durant la seva llarga estada a la presó. La història del poeta Wiliam Ernest Henley també és un gran exemple de autosuperació personal.  


Invictus

(Poema de Wiliam Ernest Henley)

Més enllà de la nit que m’envolta
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima
.