Invictus. Sóc l'amo del meu destí.

Sinopsi de la pel·lícula

En 1994 Nelson Mandela després de 30 anys a la presó pel seu activisme antiapartheid,  és elegit democràticament president de Sud-àfrica, el primer president negre. Mandela (Morgan Freeman), va voler unir tots els sud-africans fossin blans o negres i demanà ajuda a François Pienaar (Matt Damon) capità de l’equip de rugbi nacional (Springbocks) perquè tingués el suport de tothom, no només dels blancs.

Mandela pensava que guanyant el mundial de rugbi que se celebraria el 1995 la gent creuria de debò en la reconciliació i en la pau. Recordem que l’apartheid era el sistema oficial de segregació racial de les poblacions no blanques vigent a la República de Sud-àfrica fins a l’any 1991 un any abans del jocs de 92.

Crítica

Invictus (The Human Factor) ,  la darrera pel·lícula dirigida per Clint Eastwood està basada en fets reals extrets de la novel·la de John Carlin periodista britànic que viu a Barcelona  i interpretada per Morgan Freeman gran admirador de Mandela. Segurament això marca el caràcter del film, és més una pel·lícula de Freeman que d’Eastwood.

La veritat és que aquesta triple combinació té tots els ingredients d’una gran pel·lícula. El geni narrador de Clint Eastwood que torna a tractar el tema del perdó. L’excel·lent interpretació de Freeman en un personatge que acabes veien realment com a Mandela amb la seva cara, els gestos, la manera de somriure, de caminar, l’accent i el gran poder de seducció i la seva immensa humanitat. Precisament la novel·la és diu “El factor humà” la virtut més excelsa i més escassa de molts dels nostres líders.

El llibre de John Carlin ha tingut molt bones crítiques. El podeu trobar en català a edicions de la Campana. Vegeu la llarga llista notícies relacionades amb el llibre o la pel·lícula.

El poema

Us deixo amb el poema Invictus  de Wiliam Ernest Henley,  que Mandela regalà al capità de l’equip (François Piennar) i que li va servir d’inspiració durant la seva llarga estada a la presó. La història del poeta Wiliam Ernest Henley també és un gran exemple de autosuperació personal.  

Invictus

(Poema de Wiliam Ernest Henley)

Més enllà de la nit que m’envolta
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima.

Les 15 pel·lícules de 2006 que més m’han agradat o impactat

He elaborat una llista de les 15 pel·lícules filmades el 2006 que he pogut veure al cinema, en vídeo o a la tele. És evident que el mitjà ja ens condiciona la nostra visió, però en descàrrec meu us he de dir que sóc d’aquells que una vegada comença la pel·lícula, si m’interessa, ja no estic per res més. També és cert que no he vist totes les pel·lícules del 2006, algunes no tinc cap intenció de veure-les, d’altres no he tingut l’ocasió encara.

El criteri de selecció dels films ha estat que tinguessin 7 o més punts en la meva llista personal del web Filmaffinity .Dins d’aquest ordre també he tingut en compte la mitjana de puntuació que atorguen tots els usuaris d’aquest web que són uns quants milers. És a dir, el primer criteri prevalent és la meva valoració subjectiva i el segon criteri també subjectiu, el de la majoria.

Per tot això, en la llista elaborada trobareu les pel·lícules “conegudes i premiades” però també d’altres de minoritàries, poc conegudes o poc valorades que tenen per a mi i crec que també per a molts de nosaltres una qualitat notable.

No pretenc descobrir cap obra mestra; és molt difícil que una obra d’art passi desapercebuda per a tothom (crítics, espectadors i indústria). Durant el 2006, no he sabut trobar cap obra mereixedora de 9 o 10 punts.

Quatre pel·lícules amb una puntuació de 8

Els quatre primers films més ben valorats són de característiques, gèneres i nacionalitats ben diferents:

Das Leben der Anderen (La vida dels altres) ,  Alemanya; Òscar 2006 a la millor pel·lícula de parla no anglesa; millor pel·lícula de cine europeu 2006 i millor actor (Ulrich Mühe). La història d’un espia de la RDA.

Babel, EUA, Oscar a la millor banda sonora 2006; Cannes 2006: Millor direcció i premi del Jurat Ecumènic; 2006: Globus d’Or. Una gran producció interpretada, entre altres per Brat Pitt i  Cate Blanchet. Una pel·lícula sobre el món globalitzat.

Salvador (Puig Antic) Dirigida per Manuel Huerga, amb música de Lluís Llach i interpretada per Daniel Brühl és un drama ben interpretat, expressió d’un cine autèntic fins i tot per a l’ABC. "Sorprende por lo bien hecha y contada que está (...) Todo en 'Salvador' es de primera calidad (...) tiene empaque pero también sustancia." (E.R.M. Diario ABC)

This Is England   Regne Unit; British Independent Film Awards, 2007. És una cinta de cinema independent amb força èxit al Regne Unit i crec que relativament desconeguda a aquí. Narra la història d’un nen de 12 anys adoptat pels skinheads locals.

  

Onze pel·lícules amb una puntuació de 7

• Jindabyne, Drama australià amb Laura Liney com a millor actriu en el Festival de Valladolid.  
• Llach la revolta permanent, Documental excel·lent de Lluís Danès. És la història d’una cançó “Campanades a mort”, de l’artista i de les circumstàncies que la provocaren.
• The History Boys Comèdia basada en una popular obra de teatre londinenca, narra la historia de cinc estudiants de Sheffield de mitjans dels 80.
• Infamous (Història d’un crim) Drama biogràfic que narra igual que "Capote", l’any anterior, el procés de creació de "A sang freda" per part del escriptor Truman Capote. Repartiment estel·lar.
• Cashback. Drama amb estètica de vídeo clip i barreja de sensualitat, humor, fantasia i melangia.
• Das Parfum. Die Geschichte eines Mörders (El perfum. Història d’un assassí)  Trihler, drama basat en la novel·la de Patrick Süskind. Poc valorada, però que aconsegueix transmetre fins i tot les olors.
• Notes on a Scandal (Diari d’un escàndal) (Melo)drama magníficament interpretat per dues actrius impressionants: Judi Dench i Cate Blanchett. Un  bon guió adaptat de la novel·la de Zoë Heller.
• The Wind that Shakes the Barley (El vent que mou la civada) Drama bèl·lic sobre Irlanda dirigida per  Ken Loach. Molt digna, combativa, amb pretensions de complexitat i el segell del creador.
• Vier Minuten (Quatre minuts) Drama alemany carcerari entre un vella professora de piano i una jove intèrpret.
• Obsluhoval jsem anglického krále (Jo vaig servir al rei d’Anglaterra) Comèdia irònica, hedonista i sensual en la que l’humor típic de Jirí Menzel recrea figures i situacions pintoresques, estranyes,  "fellinianes” i aplica un humor de cine mut.
• París je t’aime 18 filmets artístics de 18 famosos directors sobre París com a ciutat d'amor i desamor amb un repartiment súper estel·lar.