"Segons la tradició, els tres Reis d'Orient van restar satisfets i tan joiosos d'haver pogut adorar i admirar l'infant Jesús que, de retorn a llurs països van repartir entre la gent que van trobar durant el curs del llarg camí tot allò que portaven, com un gest d'expansiva alegria. I en record d'aquesta joia reial, cada any es reprodueix llur gest generós i es prodiguen els presents portats pels Reis" (Joan Amades: Costumari català, El curs de l'any, Volum I Hivern)
Durant la meva infància a Oliana la cavalcada era real més que no reial. Els reis en persona et donaven els paquets que portaven en el remolc d'un tractor. Des d'aleshores sempre m'ha semblat que tot era possible. O almenys valia la pena il·lusionar-se. La cavalcada reial amb les torxes, les trompetes, els tambors creaven una nit màgica que la feien tant important com les joguines. Tant li fa que els reis no fossin reials, hi havien uns altres reis republicans (pares, padrí i padrines) que ho feien possible. Mai una mentida ha estat tan real.
Anys després jo mateix vaig ser un rei republicà i ara voldria tornar a ser un nen que espera les seves joguines. Però no hi ha reis màgics, ningú ens portarà res, som nosaltres que hem de tornar a ser reis republicans i portar-nos il·lusió i bona feina a nosaltres mateixos i als nostres fills. I podem fer-ho i ho estem fent.
Nota: La fotografia és el llac del "jardí privat" de (l'hotel) Rey Juan Carlos I a Barcelona.
